Comisiones Obreras del País Valenciano | 15 enero 2025.

“L’antiga divisió sexual de l’ocupació encara pot explicar l’actual discriminació laboral de les dones”

  • Segona jornada de l'Escola d'Estiu de CCOO PV. Ponència ‘Efectes i dimensions de la precarietat laboral des d’una perspectiva de gènere’

La professora de dret del treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València, Vanessa Cordero, ha exposat les majors dificultats d’accés a l’ocupació de les dones i els obstacles que han de superar respecte al salari, la formació o la conciliació. Les dones pateixen major incidència de la precarietat laboral, l’origen de la qual està relacionada amb els estereotips associats al gènere femení i a la maternitat.

14/09/2018.
Temas
Vanessa Cordero i Cloti Iborra, responsable de la Dona, Polítiques LGTBI i Institucional de CCOO PV.

Vanessa Cordero i Cloti Iborra, responsable de la Dona, Polítiques LGTBI i Institucional de CCOO PV.

La ponent ha traçat una panoràmica general sobre les dimensions de la precarietat laboral, partint de la premissa que la precarietat va associada tant al caràcter típic com a l’atípic de l’ocupació, encara que es done amb major freqüència en aquest últim (caracteritzat per la temporalitat, la parcialitat, el treball en ETT o el treball autònom dependent). Una xacra que pateixen en major grau les dones, per la conjunció de diferents factors relacionats amb els estereotips associats al gènere femení i a la maternitat.

“L’antiga divisió sexual de l’ocupació encara pot explicar la discriminació actual de les dones al mercat de treball”, ha afirmat Vanessa Cordero, que ha destacat els prejudicis de l’empresariat sobre la suposada menor productivitat de les treballadores o el seu major absentisme per les cures.

La professora de dret del treball ha exposat les majors dificultats d’accés a l’ocupació per part de les dones, amb més incidència d’ocupació precària, més obstacles per a formació i promoció professional i més problemes relacionats amb la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. La docent ha destacat la bretxa que hi ha en les retribucions de dones i homes i ha fet referència a l’evident impacte de la precarietat laboral en l’accés de les dones al sistema de protecció social.

Per a Cordero, el conveni col·lectiu és el medi idoni per evitar la discriminació femenina i ha assenyalat que caldria establir uns sistemes d’ascens transparents i objectius.

Conciliació i coresponsabilitat

La pràctica posa de manifest que les dones són les que segueixen exercint els drets de conciliació de la vida laboral, personal i familiar, encara que la titularitat d’aquests drets és indistinta per a homes i dones, amb l’única excepció del permís de maternitat. L’empresariat penalitza aquest fet i deixa de contractar dones. Per tant, per a Cordero, és imprescindible la coresponsabilitat, que els drets de conciliació siguen exercits indistintament per homes i dones.

Un aspecte important que ha destacat la docent és l’absència dels mecanismes de flexibilitat horària en els empreses. “La jornada laboral, rígida i llarga, està en l’origen dels problemes de conciliació, i això repercuteix negativament sobre les dones que opten per mesures com la reducció, excedència, etc.”

Pel que fa a la bretxa salarial entre homes i dones, Cordero ha assenyalat la necessitat de fomentar la transparència en els sistemes retributius.

 

    •